En En aquest punt, creiem necessari relacionar un seguit d’actuacions que haurien de servir per iniciar el camí cap a l’exercici del Dret a l’Educació en Comunicació:

1.- A partir de l’exemple d’un conjunt variat i ric d’experiències educatives en EC que s’estan duent a terme en aquests moments, cal que l’administració educativa incorpori l’EC com a objecte d’estudi mitjançant una nova àrea de coneixement que correspongui a les necessitats dels temps presents. En una primera fase l’EC podria implementar-se a l’Educació Primària mitjançant un taller setmanal i a l’ESO a través d’un crèdit trimestral obligatori a cada curs.

2.- La formació del professorat és un aspecte cabdal per fer possible el dret dels ciutadans a l’EC. En aquest sentit proposem:

2.1.- Consolidar i ampliar l’àrea d’Educació en Comunicació en tant que àrea obligatòria en els plans d’estudi de Magisteri. Ha de ser, en aquests moments, una prioritat per part de l’administració educativa i de totes les universitats del nostre país.

2.2.- La futura renovació del CAP (Curs d’Aptitud Pedagògica), que es transformarà en un mestratge de formació didàctica del professorat, hauria de contemplar de manera necessària les competències en EC.

2.3.- La creació, per part del Departament d’Educació, ICEs de les universitats, col·legis professionals i entitats interessades en la formació permanent, de programes de formació especialitzats per a l’actual professorat que entenguin l’EC com a nova eina, com a llenguatge, però que contemplin la lectura i l’anàlisi crítica dels mitjans com objecte bàsic de l’aprenentatge dels escolars. 

3.- Impulsar definitivament la figura de l’educomunicador/a o coordinador/a d’audiovisuals als centres educatius, una figura ja existent en alguns centres però que a hores d’ara té un caràcter voluntarista. L’administració educativa ha de delimitar la figura de l’educomunicador/a en tant que un professional que coordini les actuacions en EC, que programi i renovi els continguts pedagògics, que doni suport a la resta del professorat del centre en el dia a dia dels aprenentatges comunicatius, que ordeni i mantingui el material de creació i el fons documental útil per a l’aprenentatge, etc.

4.- Dotar els centres docents de la necessària tecnologia per impulsar projectes de producció escolar creativa, que com es demostra constantment posseeixen un extraordinari valor interdisciplinari, motivador i de desenvolupament de les habilitats expressives, visuals i espacials.

5.- Impulsar programes d’assessorament i de formació en EC en els mateixos centres docents, d’acord amb la seva realitat més concreta.

6.- Creació i renovació per part del Departament d’Educació, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i dels diferents Instituts de Ciències de l’Educació, de materials didàctics per a la lectura i interpretació de tot tipus de missatges comunicatius, a més de materials-guia per a la creació-producció; en diferents suports (textos, material multimèdia, dvds...).

7.- Establir programes i campanyes de formació i d’alfabetització en pantalles per a les famílies, des dels mitjans de comunicació, des de les associacions de pares i mares de cada centre i des del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, amb l’assessorament de les entitats i les xarxes que treballen l’EC.

8.- Implementar programes d’educació en mitjans en els àmbits de les escoles d’adults i en l’educació en temps lliure per part del Departament d’Educació, de les regidories municipals d’educació i del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).

9.- Considerar els mateixos mitjans de comunicació com agents actius per aconseguir el Dret a l’Educació en Comunicació a partir de les següents actuacions:

9.1.- Creació d’un canal de televisió i d’una emissora de ràdio educatius per part de les cadenes públiques, d’acord amb els exemples que tenim als diferents països del nostre entorn.

9.2.- Impuls dels consells educatius i de diferents gabinets d’assessorament pedagògic en els diferents mitjans de comunicació públics i privats.

9.3.- Potenciar de forma més rotunda la combinació d’entreteniment i educació en la programació general dels mitjans públics.

9.4.- Confeccionar, per part de les administracions locals, programes de col·laboració entre mitjans locals i centres educatius per promoure i experimentar la utilització de les tecnologies i els llenguatges de la comunicació, tot iniciant un camí per construir noves audiències educades en EC, entre el jovent. 

9.5.- Incorporar els professionals de la comunicació al projecte social de l’EC, a través de programes de formació educativa conduïts pel Col·legi de Periodistes i pels sindicats del sector, així com afavorir la seva participació en espais d’alfabetització mediàtica dels propis mitjans.

9.6.- Produir espais televisius que tinguin com a objectiu l’alfabetització en els llenguatges i en l’anàlisi comunicatius, espais que puguin ser atractius a les pantalles i eficaços a les aules, i que transcendeixen la pura autopromoció dels mitjans o un tractament purament superficial de la cultura comunicativa.

10.- Impulsar, des del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i des del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI), l’elaboració estudis que donin claus als professionals de diversos àmbits (salut, educació, serveis socials...) i al conjunt de la ciutadania sobre la influència dels mitjans de comunicació dominants en els hàbits de les persones, en la seva percepció de les relacions humanes i socials, i en la construcció del seu imaginari col·lectiu.
 

Dins l’enorme complexitat del nostre món, el coneixement, la informació i la tecnologia són fonts directes de poder, un poder construït al marge de les aspiracions i valors de la ciutadania. Una ciutadania que ha de reclamar nous drets com el Dret a l’Educació en Comunicació, una aspiració fonamental per a l’aprofundiment en la democràcia social, per fer que el nostre món sigui una xarxa d’àgores i no de temples.

Per finalitzar, volem convidar a tots els àmbits de la societat civil a esmerçar tots els esforços possibles per aconseguir que l’EC comenci a ser una realitat per a tothom. Una EC que no és ni més ni menys que un manual ètic de navegació per a una societat cada cop més complexa i de la qual ens volen fer creure que és molt simple. Un instrument per sobreviure amb honestedat en aquesta societat que ens ha tocat viure, un instrument per combatre les desigualtats de coneixement i de poder.